Proposta de CONTRACTE PROGRAMA de l’Assemblea de treballadors de TVC

Per elaborar aquesta proposta de Contracte Programa ens hem basat en la disposició addicional quarta del Conveni Col·lectiu de TVC, on s’especifica el compromís de la direcció de recuperar la producció interna, garantir la plena ocupació de la plantilla i el manteniment de tots els llocs de treball.

També hem tingut en compte els articles 11 i 13 de la Llei de la CCMA en els que es preveu la participació dels treballadors en la confecció del Contracte Programa.

 Hem utilitzat també com a guia el Primer Mandat marc del sistema públic audiovisual català, aprovat l’11 de febrer de 2012 i amb una vigència de 6 anys, preveient una pròrroga de 2 anys, el qual senyala els objectius generals del servei públic audiovisual i que són els següents.

• Qualitat informativa, pluralisme i igualtat entre homes i dones

• Promoció de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès

• Diversitat i cohesió social

• Difusió del coneixement

• Potenciació de la indústria audiovisual

• Accés universal als continguts audiovisuals

• Protecció de la infància i la joventut

• Professionalitat, independència i responsabilitat

El Primer Mandat marc també preveu un sistema de finançament mixt a percebre de l’administració corresponent i dels ingressos obtinguts per la publicitat i la venda de serveis.

Els mitjans audiovisuals públics tenen l’obligació de gestionar els recursos segons els principis d’eficàcia, eficiència, transparència i sostenibilitat econòmica.

 L’aportació de l’administració ha d’assegurar el compliment de les obligacions com a mitjans públics de comunicació.

Consolidació del model d’èxit de la CCMA

 La consolidació del model d’èxit de la CCMA, aconseguit els darrers anys com a conseqüència també de la trajectòria dels pràcticament 30 anys d’existència, ha de ser l’objectiu principal d’aquest Contracte Programa.

Quan va néixer TVC només existien dues cadenes, també públiques. Al llarg d’aquests anys han aparegut, primer les televisions privades, després Internet i les possibilitats de la xarxa, que encara estan multiplicant-se i prenen forma, i per últim la fragmentació televisiva propiciada en gran manera els últims anys, per la TDT.

TVC ha superat tots aquets reptes, ha pogut reeixir perquè ha sabut fer de finestra i ulls de la ciutadania de Catalunya, ha sabut innovar i treure profit dels nous panorames, per exemple, fent-se un lloc a la xarxa amb els portals i aportant canals temàtics a la múltiple oferta de canals de la TDT.

TVC ha de continuar amb la línia marcada pel darrer Contracte Programa amb l’objectiu de continuar sent la televisió pública i nacional de Catalunya, mostrant la seva proximitat, ensenyant i mirant, i potenciant-se com alternativa de qualitat en tots els nivells.

TVC ha de seguir oferint el producte audiovisual que més consumeixen i volen els telespectadors de Catalunya.

El lideratge que actualment ostenta TVC l’ha aconseguit també per estar encaminada a complir els objectius del Mandat marc del sistema públic audiovisual català, convertint-se, juntament amb Catalunya Ràdio, en els mitjans preferits de la ciutadania.

Aquest lideratge s’ha sostingut els darrers anys i els diferents informes i baròmetres d’audiència asseguren que TVC és el mitjà preferit per la ciutadania pel que fa a la informació, a la diversitat de l’oferta cultural i el tipus de programació en general.

Uns mitjans públics de tots els ciutadans de Catalunya

L’oferta de continguts de les emissores de la CCMA ha de respondre als interessos del més ampli espectre possible de la societat catalana atenent a la seva diversitat; difonent els valors democràtics i recollint la diversitat d’opinions i de realitats que coexisteixen en una societat plural. En la seva programació, el foment de la identitat col·lectiva i dels valors cívics ha de prevaldre davant els interessos i orientacions polítiques partidistes, tant en els Serveis Informatius com en la resta de la programació.

La difusió de l’idioma català des de les emissores de la CCMA forma part indissociable de la seva missió i ha de contribuir a convertir la llengua catalana en un instrument normalitzat d’integració i cohesió social. TV3 ha de mantenir íntegrament la seva oferta de canals generalistes i temàtics per seguir competint amb possibilitats davant la concentració de la propietat privada dels mitjans de comunicació espanyols i l’amenaça que això suposa per l’espai del català. Ha costat anys i esforços disposar d’un sector públic potent, popular i de qualitat, al servei del país, la llengua i la cultura, i ara s’ha de mantenir.

Diversitat i cohesió social

Malgrat que l’arribada de persones d’altres països s’ha frenat, en el context actual de crisi és aconsellable tenir especial cura d’aquestes persones pel risc que corren d’exclusió social.

Els mitjans de la CCMA no tenen la difusió desitjada entre els diferents col·lectius d’immigrants, alguns prefereixen seguir les cadenes dels seus països a través de les antenes parabòliques o per Internet i d’altres, per motiu de l’idioma matern, són més avesats a seguir els mitjans de parla castellana.

Cal facilitar la integració dels nouvinguts a la cultura catalana i respectar la diversitat ja que aquest respecte és fonamental perquè es respecti també la identitat pròpia de Catalunya i la cohesió de la ciutadania. S’ha de seguir fent programes que difonguin la realitat dels ciutadans catalans d’altres orígens, però també calen programes i serveis informatius que generin interès entre els diferents col·lectius d’immigrants.

TVC ha de respondre a la nova realitat i diversitat social i cultural de Catalunya i atreure a la nova immigració amb una programació atractiva, plural i de qualitat que arribi a tothom. En aquest sentit s’ha d’aprofundir i divulgar millor experiències com les del 33 amb les franges “D’aquí d’allà” dedicades a la difusió de la realitat de les diferents comunitats d’immigrants a Catalunya, , així com el programa ja consolidat a la graella, “Karakia”, el miniespai “Tot un món” o espais d’èxit com “Un lloc estrany”.

Finançament

El finançament dels mitjans de la CCMA ha de seguir sent mixt, a través dels pressupostos de la Generalitat i els ingressos per publicitat o venda de serveis i productes.

L’últim any l’aportació pública s’ha situat a nivells del 2006, a la vegada que la publicitat ha baixat considerablement, però curiosament TVC ha vet un camí inversament proporcional a l’econòmic en matèria de lideratge.

S’ha d’aprofitar aquest lideratge per procurar incrementar els ingressos per publicitat, però s’ha de dotar pressupostàriament les necessitats econòmiques que quedin al descobert si aquesta publicitat baixa. No es pot pretendre en un servei públic, i menys en una televisió de país, que l’objectiu de dèficit zero predomini per sobre dels objectius marcats pel Primer mandat marc del sistema públic audiovisual català.

El pressupost públic per la CCMA ha de considerar el panorama d’austeritat però a la vegada ha d’assegurar una estabilitat econòmica durant tot el desenvolupament del Contracte Programa.

El primer any d’aquest contracte, la dotació pressupostària ha de ser com a mínim igual a l’actual i ha de preveure un increment gradual pels tres anys restants.

No s’haurien de comptabilitzar dins del pressupost ordinari inversions estratègiques o drets esportius dels quals no es poden controlar els costos.

Condicions laborals i negociació col·lectiva

Coincidint amb la posada en funcionament del Contracte Programa caldrà negociar el Tretzè Conveni Col·lectiu de TVC, que regirà les condicions laborals i salarials a partir del 2013.

Per fer-ho, els treballadors de TVC veiem imprescindible la recuperació d’un marc de confiança i de garanties jurídiques que ens assegurin que tot allò negociat serà respectat per part de l’empresa i el Govern.

Aquest Conveni ha de garantir el manteniment de la plantilla actual, la recuperació del poder adquisitiu al llarg de la durada del Contracte Programa i una producció interna de com a mínim del 70%, sobretot a l’àrea de producció de programes, ja que a Esports i a Informatius ja es compleix.

També haurà de preveure la incorporació al Conveni de TVC els treballadors absorbits per la fusió amb les empreses tecnològiques i una part de la CCMA.

Les mesures contra la crisi adoptades pel Govern català han rebaixat el poder adquisitiu dels treballadors de TVC en un 20%, situant-lo a nivell del 2006, a part d’ignorar tots els acords presos en negociació col·lectiva, inclosa una rebaixa voluntària del 5% del sou pel 2011 i 2012.

La contractació ha estat dràsticament limitada, i la nòmina variable, pròpia del sector, està sotmesa a una contenció duríssima. Això fa prendre decisions que van contra la qualitat del servei i no contribueixen a la cura en la gestió dels recursos econòmics públics, ja que mentre es procura l’estalvi en els sous i salaris no es vigila per igual la despesa en proveïdors i es gasta en la compra del producte que no hem pogut produir per no gastar, és el cas de les productores d’Informatius i Esports.

D’altra banda no té explicació satisfactòria que una empresa pública com la CCMA, que legalment ha de contractar a través de concursos de selecció, permeti que en temps de crisi assimilin la feina treballadors d’empreses subcontractades que, sense posar en qüestió la seva capacitat professional, no han passat aquests processos de selecció.

Indústria audiovisual, costos de producció, producció interna i plantilla

L’excés de consum de programes provinents de productores privades dona lloc a la descapitalització dels serveis propis de TVC quan, a través de les produccions associades, s’encarrega a empreses externes el que molt bé es podia haver efectuat internament. L’externalizació de massa tasques de producció comporta la disminució de la capacitat per aprendre processos i desenvolupar productes en el terreny que s’ha externalitzat i erosiona el desenvolupament de les competències essencials de l’empresa, i aquestes competències són la clau decisiva perquè sigui forta de manera permanent i per les seves oportunitats de futur. Les decisions d’externalitzar solen prendre’s sobre assumpcions optimistes d’estalvi de costos a curt termini però és rar que aquestes expectatives es compleixin en la pràctica i no es tenen suficientment en compte les necessitats i ambicions de competitivitat de l’empresa ni els factors qualitatius que inclouen estratègies a llarg termini. També, per contractar serveis externs, és de vital importància mantenir l’activitat i el coneixement en les pròpies capacitats i la innovació en la producció interna. Si falta aquesta capacitat (el “saber com”) un mai pot estar segur del que vol comprar, o del que està comprant ni a quin preu.

Una de les funcions que s’ha atribuït a les televisions de servei públic, i molt en particular, a les televisions públiques autonòmiques, ha estat la de contribuir a la creació del teixit industrial audiovisual en el seu àmbit geogràfic de cobertura, generant una demanda de serveis i de productes audiovisuals que animi a la iniciativa privada a crear empreses per oferir-los. Així ho estableix el Mandat-Marc del Parlament de Catalunya en relació a la CCMA.

En els últims anys, com a conseqüència de la crisi econòmica, s’han intensificat les fusions, les absorcions i altres moviments empresarials que estan redibuixant el panorama audiovisual; alguns actors en surten debilitats i uns altres directament desapareixen. Un dels factors contribuents a aquesta situació és la dependència per part dels productors privats de la demanda generada per la televisió pública, una mancança que resulta gairebé insalvable en molts casos, més quan els encàrrecs responen més a polítiques clientelars per vincles polítics o d’altre mena que a la solvència professional i empresarial de les empreses contractades, que actuen més per l’obtenció de beneficis a curt termini que per una estratègia de consolidació empresarial que els permeti actuar com una peça independent en la indústria audiovisual. El resultat és, en molts casos, una indústria gens competitiva, sense capacitat per assumir riscos propis, ni afrontar les inversions que els permetin consolidar-se.

Fomentar la indústria audiovisual catalana per incrementar l’oferta de programes de qualitat que responguin a la nostra identitat cultural i social, davant de productes de producció aliena provinents de mercats estrangers, exigeix aconseguir recuperar l’equilibri amb la producció interna, que s’ha alterat al llarg dels anys; de 2004 a 2011 la despesa en produccions associades s’ha incrementat en més d’un 100% mentre el pressupost global de la CCMA ho ha fet només en un 65% i les despeses salarials – un indicador clar de l’activitat interna – en un 35%. Un equilibri que cal recuperar en benefici de la producció interna, optimitzant al màxim els recursos tècnics i humans propis. En lo immediat cal arrencar la producció interna d’un nou dramàtic i d’un concurs diari al Plató 1.

Evolució de la despesa en produccions associades i coproduccions

Fonts: Compareixences a la Comissió de  Control de la CCMA del Parlament de Catalunya de Joan Majó i Albert Sáez i informes de la Direcció Financera de la CCMA

La formació, l’experiència, la capacitació i el talent dels diversos professionals de TVC conformen la matèria primera per elaborar el producte de servei públic, juntament amb el temps destinat a crear i, en conseqüència, produir.

Les despeses de personal doncs, no es poden veure només com la partida de sous i salaris, sinó també com la destinada al proveïment dels recursos bàsics per elaborar el producte.

Per això, externalitzar la producció no aportarà un estalvi. El cost de fer televisió sempre serà el mateix i el finançament seguirà sent mixt. Externalitzar pot rebaixar les despeses de personal, però incrementarà proporcionalment els diners per pagar proveïdors que al seu torn pagaran sous més baixos als seus treballadors. En el pressupost general doncs, no s’haurà fet cap estalvi, però s’hauran destruït i abaratit llocs de treball.

Aquesta gestió només té sentit dins la campanya de desprestigi i desballestament de tot allò públic i malmetrà llocs de treball. La CCMA ha de seguir sent el motor de la indústria audiovisual catalana, però també té la responsabilitat social de contribuir a crear i mantenir llocs de treball de qualitat en el sector.

D’altra banda la producció interna permet la comercialització directa del producte i per tant és també una font directa de finançament, sense intermediaris.

Aquesta visió s’ha d’estendre i contemplar-la també en els serveis tècnics del sector. Externalitzar les connexions, en directe o per diferit, buida de contingut llocs de treball de TVC mentre es paga a una empresa externa un cost superior a l’intern, a la vegada que es perd la possibilitat d’ingressar diners per assistències a altres televisions pel que fa a la producció i transport de la senyal.

Així doncs, l’objectiu de potenciar la indústria audiovisual no ha de descuidar TVC si volem aconseguir autogenerar ingressos per ser més competitius i sostenibles.

Produir internament no significa renunciar a la producció associada ni a ser el motor de l’audiovisual català, sinó rendibilitzar els recursos propis, tècnics i humans, garantint-ne la plena ocupació.

L’externalització cal evitar-la on som competitius, mai s’ha de donar a un tercer allò amb que la competència pot fer mal. El producte ideal per comprar és aquell que no forma part de les línies de producció internes i/o que ofereix un talent especial. No s’ha de contribuir a la creació o manteniment de productores que no siguin autosuficients sense TVC com a client. Les empreses que prestin serveis a TVC han de ser triades segons els principis de publicitat i transparència.

També s’ha de promoure la producció associada de manera que es complementi amb la disponibilitat temporal de professionals i recursos de l’àrea tècnica.

Coproduccions

Les directrius europees, i la seva transposició a la legislació espanyola i catalana, obliguen a invertir un 6% dels ingressos dels prestadors de serveis de televisió en la producció d’obres audiovisuals europees. La despesa de TVC en aquest camp és notablement superior a les seves obligacions legals. Només entre 2008 i 2010 l’aportació real de TVC en el capítol de coproduccions va ser de 32,8 milions d’euros per sobre de lo legalment estipulat. La despesa sumada de coproduccions i produccions associades supera el 20% de la subvenció pública atorgada a TVC.

Font: Informes del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El primer conveni subscrit entre TVC i les principals associacions de productors de Catalunya (2002-2005) obligava a una inversió de 39 milions d’euros en coproduccions per realitzar pel·lícules, telefilms, documentals i sèries d’animació. Posteriorment, un segon conveni (2006-2009) va incrementar l’aportació fins a 72 milions d’euros (18 cada any) i expressament o tàcitament aquests acords s’han mantingut durant els anys posteriors: 2010 i 2011.

La llei general de l’audiovisual de Catalunya estableix en el seu títol VIII que “Correspon al Govern de la Generalitat el foment, la promoció i la protecció del sector audiovisual, tant pel que fa a la indústria i el col·lectiu professional, com pel que fa a la producció i la potenciació d’obres i continguts audiovisuals.” i també: “El Govern de la Generalitat pot crear i gestionar un fons de sosteniment de la indústria de l’audiovisual”.

La Llei del Cinema, aprovada l’any 2010, diu en el seu articulat:“Òrgan competent. L’Institut Català de les Indústries Culturals és l’òrgan competent per a gestionar els fons i els ajuts destinats al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual a Catalunya…”; “Marc de finançament. L’Institut Català de les Indústries Culturals ha de garantir, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, un marc de finançament adequat per al desenvolupament de la indústria cinematogràfica i audiovisual, per mitjà de l’articulació d’instruments financers de naturalesa diversa i amb diferent grau de risc, en què coexisteixin adequadament subvencions amb mecanismes crediticis o de coproducció.”. La mateixa llei preveu l’establiment d’un “Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual” com a instrument de coordinació de les polítiques públiques de la Generalitat en el foment de la indústria audiovisual, que no s’ha desenvolupat encara i on s’hauria de clarificar el paper de cadascun dels actors (Conselleria de Cultura, Institut Català de les Indústries Culturals, Institut Català de Finances i la pròpia CCMA) en l’aplicació d’aquestes polítiques.

TVC ha estat, a càrrec dels seus pressupostos, un instrument principal en les polítiques de foment a la indústria i a les coproduccions, compensant durant tots aquests anys la falta d’instruments institucionals millor estructurats a tal fi. La seva participació ha estat molt positiva en termes de tutela dels processos i qualitat final de les produccions però és fonamental que quedi clar quin és l’encàrrec del Govern en aquesta matèria i quines són les dotacions econòmiques específiques per aquesta finalitat. Si per encàrrec del govern s’ha de superar el 6% definit per la Llei General de l’audiovisual cal tenir en compte la rebaixa dels ingressos computables per calcular aquest percentatges segons allò establert a l’Acord 103/2008 de 18 de juny del Consell de l’Audiovisual de Catalunya amb l’objectiu que la participació en les coproduccions no vagi en detriment de la producció interna.

Esports

Amb un cost molt baix, gràcies a l’esforç dels treballadors del departament d’Esports de TVC, tenim en antena un canal de 24 hores d’esports. Ni les actuals dificultats econòmiques ni les incerteses sobre els drets de retransmissió no han de posar en qüestió la continuïtat del canal. TVC farà una atenció especial per a fomentar l’activitat física, l’esport formatiu, i per a fer visible aquelles modalitats, competicions i col·lectius amb escassa presència als mitjans privats. Hi ha competicions en que els equips catalans són capdavanters, com l’Hoquei o el Waterpolo, on és possible innovar en la realització i producció de les retransmissions d’aquests esports. També hi ha el Bàsquet, amb gran implantació a Catalunya, i el Handbol i el Ciclisme, i l’esport com activitat social de base en la seva dimensió més educativa ha d’ocupar encara més espai en la nostra programació. La programació i la informació esportiva dels diferents canals de TVC ha de tenir com a prioritat el compromís amb la riquesa i la diversitat de l’esport català i dels valors que promou.

Des dels temps d’Audiovisual Sport que la política de TV3 en relació al futbol ha estat seguidista dels intermediaris del mercat i la inflació dels preus ha situat el cost dels drets esportius a uns preus exorbitants. Tot i així la gestió de la compra dels drets de retransmissió de la Champions League, conjuntament amb RTVE, que va ser durament criticat per la UTECA, permet a les cadenes públiques mantenir els drets d’aquesta competició a un preu raonable fins el 2015. En canvi, els drets de la Lliga professional espanyola de futbol i del F.C. Barcelona en particular són difícilment assumibles sense desequilibrar els pressupostos amb que actualment compta TVC. La major part de partits de la Lliga registren audiències molt baixes i el retorn econòmic per ingressos de publicitat no compensa la despesa en drets d’emissió, les plataformes de pagament tampoc estan obtenint resultats econòmics satisfactoris en relació als costos d’adquisició dels drets i després dels processos de fusió i absorció de les cadenes privades, Gol TV i Canal + han entrat en la òrbita del duopoli Telecinco-Antena3 i es molt probable que vulguin afegir els partits del Barça i del Real Madrid a la seva oferta. Únicament una aportació extraordinària en els pressupostos permetria a TVC entrar en la negociació i fer viable una explotació rendible de les emissions en obert. Només l’esclat de la bombolla permetria plantejar-nos, en un termini difícil de preveure, adquirir aquests drets sobre la base d’uns costos inferiors i raonables. La programació que envolta els partits de major audiència s’ha de mantenir, encara que la retransmissió es faci per altres canals, assegurant les posicions personalitzades en els estadis o pavellons que permetin programar abans i després d’aquests partits espais de valoració i entorn de les competicions.

Pel que fa als drets sobre la Fórmula 1, sempre ha estat controvertida la decisió d’adquirir-los quan altres cadenes l’emeten també al territori català en emissió simultània. Tanmateix s’ha de valorar els bons resultats d’audiència que puguin aportar. El contracte subscrit amb Mediapro per l’adquisició dels drets ens lliga fins a 2013 i, segons la informació que ens ha estat facilitada, despenjar-nos d’aquest compromís suposaria una forta penalització econòmica, tot i que La Sexta ha rescindit el seu contracte, en benefici d’Antena 3 i que altres TV,s autonòmiques també ho hagin fet, o estiguin intentant fer-ho. A partir d’aleshores, cal valorar en quines condicions es posen a la venda els drets i si la situació pressupostària de l’empresa permet optar a la seva renovació.

L’adquisició dels drets d’emissió han de tenir com a prioritat l’interès, la potenciació d’una oferta esportiva diversa i la rendibilitat econòmica de la inversió. Les retransmissions d’espectacles esportius són cardinals en l’estratègia de la programació d’esports, en clau de competitivitat amb altres cadenes. TVC ha de participar directament en l’adquisició dels drets d’emissió dels esdeveniments esportius i no ha de desistir en els intents d’incorporar-les a la nostra oferta però no al preu de desestabilitzar econòmicament l’empresa, o posant en risc llocs de treball i la capacitat de producció en altres àmbits.

TVC ha de participar prioritàriament en la producció de tots els seus continguts esportius i en cap cas ha de contractar serveis externs (UU.MM., equips lleugers, etc..) quan els seus propis recursos estiguin disponibles. També ha d’oferir serveis de producció de les retransmissions esportives, de les que altres cadenes disposin dels drets, que es facin al territori català i de les personalitzacions per altres televisions, com una font d’ingressos complementaris.

No creiem que s’hagi de comptabilitzar els drets esportius només per la publicitat que puguin generar, sinó també pels efectes beneficiosos col·laterals. Els esports, com l’entreteniment en general, és una manera d’oferir el servei públic de TVC als col·lectius de nouvinguts que tan important és que puguin integrar-se a Catalunya. Oferir els esports que interessen a Catalunya fa que telespectadors no catalanoparlants vulguin seguir per TVC l’esport o l’equip que els agrada perquè s’hi destina la passió i el temps que altres cadenes no l’hi dediquen, i això suposa una possible via de fidelització d’altres segments de l’audiència.

Canal HD i MUX 2

La part més important de la inversió en el terreny de la producció, emissió i transport de la senyal a través dels dos MUX adjudicats a la CCMA està feta. Cal amortitzar-la i mantenir les emissions del canal d’alta definició. Els grans operadors privats espanyols, Telecinco i Antena 3, tenen 8 canals (2 MUX) cadascun. Com a estratègia de futur de l’empresa, precisament ara quan les cadenes privades disposen dels seus canals en HD i el preu dels receptors ha baixat fins fer-se assequible al consumidor, és essencial mantenir el de TV3. No és únicament un tema de capacitat d’innovació tecnològica sinó que avui en dia ja és un factor competitiu en el mercat i ho serà més ben aviat.

Catalunya ha de mantenir i reforçar l’espai català de comunicació, per raons de llengua i de cultura. Sota cap circumstància s’ha de cedir a les pressions polítiques i econòmiques que persegueixen eliminar el segon multiplex de la CCMA.

Ficció, entreteniment i el Canal 33

ENTRETENIMENT

Les emissores de la CCMA no han de renunciar a l’entreteniment en cap de les seves facetes que incorporen una dimensió social i educativa. Ser uns mitjans de comunicació de servei públic no vol dir minoritaris ni, encara menys, marginals. Hem de comptar amb una audiència àmplia per poder donar un bon servei. Els magazíns de tarda i els programes-concurs són formats sobre els que hi ha amplia experiència de producció interna i permeten una explotació eficient dels recursos propis. En l’horitzó immediat cal incrementar l’explotació dels platós de Sant Joan Despí, internalitzant la producció del concurs diari.

FICCIÓ DRAMÀTICA

Amb una dilatada experiència en producció interna de programes dramàtics i de ficció de reconeguda qualitat des dels inicis dels 90 per, a partir d’aquí, assumir una producció de ficció abundosa i substancial en la contribució dels dramàtics a la normalització cultural del país, principalment de la cultura catalana, però també de les altres cultures que han anat arribant, aportant visibilitat a la realitat social reflectida a la ficció televisiva. La producció de ficció és un dels nutrients de la indústria catalana de l’audiovisual i ha de mantenir-se als nivells dels darrers anys però incrementant la seva producció interna per garantir la plena d’ocupació de recursos tècnics i humans de l’empresa. És possible la producció interna de dos dramàtics simultàniament i aquest objectiu ha d’estar inclòs en els plans de producció.

CANAL 33: CULTURA, HISTÒRIA I CONEIXEMENT

La funció cultural ha d’implicar el reforç del Canal 33 i la conformació de la seva graella en funció d’aquest objectiu. El seu objectiu és informar sobre la cultura i donar a conèixer les diverses produccions i expressions culturals del territori, en tota la seva diversitat, més gran cada dia. S’ha d’ampliar la visió sobre la producció cultural europea i internacional des d’una perspectiva pròpia, i la projecció de la cultura catalana en aquests àmbits. També cal produir i difondre programes i documentals sobre història, sense oblidar la del país. El 33 ha de seguir difonent les innovacions científiques i tecnològiques i promoure programació de caràcter mediambiental i social.

Cal donar suport a la producció interna de tots aquests programes ja que s’ha demostrat repetidament que hi ha talent intern per fer-ne.

El Canal Super3 i la indústria de l’animació a Catalunya

Un canal dirigit al públic infantil té una gran responsabilitat. Més enllà d’entretenir, cal donar prioritat a la dimensió formativa del consum audiovisual entre els públics joves.

L’increment de canals temàtics dirigits a la infància en els darrers anys, a través de l’oferta de la TDT i d’altres plataformes de pagament, ha anat fent cada vegada més difícil l’adquisició de productes de qualitat en el mercat internacional. Tanmateix l’estratègia de TVC, en tant que servei públic, obliga a estimular una oferta de proximitat cultural, amb una orientació pedagògica cap als valors ètics dels continguts que en ocasions es troba a faltar en les produccions alienes. Mica en mica, la programació dels canals temàtics de les televisions públiques europees ha anat obrint espais a l’animació europea front a la nord-americana o la japonesa. No succeeix el mateix als canals de pagament o a les cadenes privades on proliferen els productes USA en els horaris de màxima audiència.

La indústria de la animació a Catalunya, tot i passar ara per malts moments, ha demostrat una capacitat empresarial notable que l’hi ha permès competir amb solvència al mercat internacional. Així, de les sis empreses espanyoles que figuren entre les 40 més importants en el rànquing europeu, quatre són catalanes. Ha estat possible perquè, a diferència d’altres productores exclusivament parasitàries dels encàrrecs de TVC, han orientat també la seva estratègia cap a la coproducció i l’exportació. El sector de l’animació, tan pel que fa a la producció de llargmetratges, com, en menor mesura, de sèries, és el més exportador del sector audiovisual.

El canal Super3 ha consolidat ofertes de producció interna molt valuoses com l’InfoK, el “Mic” o “Una mà de contes”, entre d’altres, i per descomptat la projecció obtinguda pel Club. Ha de seguir promovent projectes interns i, alhora, estimulant els vincles amb la indústria privada d’animació a Catalunya, incorporant noves sinergies amb els creadors catalans del mon de la il·lustració, on també resideix un talent que, aplicat a la producció audiovisual, aportaria més valor i qualitat a aquests productes.

Cal fer un esforç per fer una programació adequada i regular que interessi i motivi la població jove i adolescent, on ens cal captar i fidelitzar l’audiència de cara al futur.

Les noves tecnologies aporten, cada cop més, instruments pels nous models pedagògics a les escoles. Estimular la interrelació amb els continguts audiovisuals i coordinar, des dels àmbits respectius, els interessos comuns en les estratègies de formació per a la infància i l’adolescència ens ofereix la possibilitat de produir continguts de qualitat i educar, en col·laboració amb mestres i educadors, la capacitat de localitzar-los en un entorn hiperinformat.

Presència a la xarxa i noves plataformes

La CCMA ha de facilitar l’accés universal de la ciutadania a la informació i a la cultura a través de tots els mitjans de difusió, incloent-hi internet, les xarxes socials, les noves plataformes i qualsevol altre nou mitjà tecnològic. La CCMA té un compromís amb la societat de la informació i ha de treballar de forma eficaç per eliminar la fractura digital en la ciutadania per raons d’edat, sexe, connectivitat, nivell cultural o econòmic.

La CCMA és i ha de seguir sent un mitjà de referència en català a la xarxa, tant pel que fa als continguts com a la innovació. Cal mantenir i intensificar l’experiència pionera de la CCMA amb la seva presència a la xarxa des d’on arriba ja a segments molt importants de la població.

Els continguts de la CCMA han d’estar presents en totes les plataformes disponibles, actuals i futures. Han de néixer amb una voluntat universal i multiplataforma. Cal continuar adaptant i distribuint el material que es genera en tots els canals, posant èmfasi en la generació de productes i continguts propis i específics per als mitjans interactius. Cal aprofitat les particularitats que cada plataforma pot oferir: continguts amb geolocalització, interactivitat a temps real, continguts específics per a les xarxes socials…

La CCMA ha de mantenir la seva oferta actual de continguts dirigits a tots els segments de la població (infantils, juvenils, adults i per a tots els públics) i als interessos de la ciutadania (informació, esports, cultura, programes, televisió, ràdio…)

Els mitjans interactius de la CCMA tenen voluntat de lideratge, que s’ha de fonamentar en la qualitat dels continguts, la quantitat de l’audiència i la innovació de les propostes. En aquest sentit, els professionals de la CCMA han de col·laborar i participar activament en la difusió dels nostres productes i continguts.

La competència en els mitjans interactius és gran. Cal estar preparats per portar la nostra oferta i la voluntat de servei públic a la xarxa. Els nostres competidors hi són i nosaltres també hi hem de ser.

La CCMA té un compromís amb la societat de la informació, tecnològicament avançada. Amb la seva tasca, la CCMA incentiva el consum d’informació i entreteniment a traves de les noves plataformes.

Hem d’aprofitar la bidireccionalitat dels canals per oferir espais de participació amb la ciutadania.

Cal aprofitar la universalitat de les plataformes digitals per fer arribar els nostres continguts més enllà del nostre territori, seguint la línea iniciada en el tancament del canal internacional que passa a ser online.

Seguir millorant la consulta i la localització als portals, sobretot dels vídeos dels diferents Telenotícies.

Servei Català de Doblatge

A través del Servei Català del Doblatge, TV3 assumeix els costos de doblatge per a televisió dels films estrangers que s’estrenen en sales comercials i els cedeix gratuïtament a les distribuïdores, amb la finalitat que es puguin incloure en les edicions de DVD/vídeo i es posin a disposició de les altres televisions, públiques o privades (a 8TV, entre altres) que en comprin els drets d’emissió. En els inicis d’aquesta activitat, la CCMA rebia una subvenció específica per realitzar el servei que posteriorment va ser eliminada. Durant l’any 2010, TVC va cedir 2.728 hores dels seu fons de doblatge sense rebre cap compensació econòmica a canvi. Avaluar, a preus de mercat, aquesta activitat i recuperar el cost econòmic que en suposa, ja sigui a través d’una subvenció específica o cobrant el servei als beneficiaris ha de formar part dels acords inclosos al nou Contracte Programa.

Fons documental: 29 anys de patrimoni audiovisual català

Els arxius audiovisuals de la CCMA contenen la memòria col·lectiva dels anys de consolidació de les institucions a Catalunya (1983-2012) i també són el reflex de l’evolució del conjunt de la societat a nivell social, cultural i polític.

Conservació i tractament de l’arxiu de TVC: a 31 de desembre de 2011 s’ha arribat a les 171.157 hores en total als arxius digitals (DIGITION), de les que 62.940 són de digitalització de l’arxiu i 104.138 de nou material. La plantilla del departament és qui fa el manteniment tècnic de l’arxiu, i el tractament documental especialitzat per facilitar-ne la reexplotació i difusió.

Explotació de l’arxiu: reutilització interna: pel que fa a l’ús de l’arxiu, el 2011 ha augmentat respecte l’any 2010, amb un creixement en totes les àrees d’ús, però més marcat, com era d’esperar, en Esports. S’han baixat de l’arxiu uns 200.069 “clips” d’imatges, el que implica un total de 28.223 hores, una mitjana de 548 clips / 77 hores per dia. Explotació externa: venda d’imatges a d’altres cadenes de TV i productores audiovisuals. (Durant 2011 s’han atès unes700 peticions de venda d’imatges a particulars i empreses)

Divulgació de l’arxiu: amb els mitjans actuals,amb el procés de digitalització ben avançat i aprofitant l’ús de les xarxes socials, ha arribat el moment d’obrir els arxius a la ciutadania donant accés a la consulta a través dels catàlegs de programes de tota la història de TVC i de reculls temàtics més elaborats que puguin ser d’interès dels ciutadans, dels municipis i d’entitats diverses.

El departament de lingüistes

Una assignatura pendent és la utilització correcte del català en els diferents registres habituals d’una televisió. És tasca d’aquest mitjà públic la promoció, el coneixement i la difusió de la llengua catalana, així com la cultura.

El departament de lingüistes ha d’estar dotat dels suficients recursos humans per poder fer front a la supervisió de l’emissió, tan de productes propis com externs. Aquesta supervisió ha de contribuir a senyalar les necessitats de millora en el domini de la llengua catalana per tal que es puguin abordar a través de la formació continuada i obligatòria ja prevista en el Conveni Col·lectiu, però que els darrers anys no s’ha aplicat.

Informatius

 A partir de les premisses inqüestionables de  professionalitat, independència, responsabilitat i pluralitat:

Per complir amb els principis de professionalitat, independència, responsabilitat i pluralitat és imprescindible un marc de relacions laborals.

La producció interna en totes les àrees productives és una garantia de professionalitat, independència, responsabilitat i pluralitat i també és la via per aconseguir la resta d’objectius d’un servei públic.

Ningú com els professionals saben quin producte es vol fer i quin producte es vol rebre, és la marca de la casa que va intrínseca en qualsevol producte que es faci internament.

Cal destacar la importància de l’oferta informativa de TV3, diària i no diària, generalista i especialitzada, per garantir un servei públic que arribi a tot arreu i que asseguri el dret de la ciutadania a una informació veraç i rigorosa, d’acord amb el mandat constitucional i estatutari, per garantir una opinió pública ben formada, pilar de la democràcia.

Especialment cal mantenir l’oferta del canal continu de notícies, per prendre el pols a l’actualitat del moment i en tot moment, garantint els recursos necessaris per a la seva consolidació. Igualment pel Portal de notícies 324.cat, que ha de ser referència en el seu àmbit i ha de gaudir de més suport i d’una més gran imbricació en els serveis informatius

Els serveis informatius han de reposar essencialment en la producció interna, per raons professionals i laborals, i només s’ha d’acudir a productores per casos de reforç. Això inclou també les corresponsalies, que s’han de cobrir amb recursos propis. S’ha d’estimular el desplaçament d’enviats especials a zones de conflicte o interès informatiu de primera magnitud per donar visió pròpia i fugir de l’uniformisme de les agències informatives. Les corresponsalies d’Informatius d’Amèrica llatina i del Marroc permetien aquesta visió pròpia de l’actualitat en dues àrees de gran interès estratègic des del punt de vista polític i econòmic i també permetien donar informació de referència dels països d’origen de bona part de la població immigrada a Catalunya.

En tots els casos cal evitar la utilització d’estudiants en pràctiques per realitzar feines pròpies dels professionals. L’estada dels estudiants s’ha de fer en funció d’un programa de formació plantejat per Tv3 i ser guiada per una tutoria amb dedicació que se separi dels responsables de les seccions o dels programes, per evitar confusions.

Les delegacions

Les delegacions catalanes han de tenir un paper important per desenvolupar els objectius generals dels servei públic audiovisual pel que fa al pluralisme, a la promoció de la llengua i la cultura, a la diversitat i la cohesió social.

En l’aspecte de la llengua les delegacions han tingut un paper fonamental, des de la seva creació han anat introduint en la quotidianitat dels catalans les diferents parles i expressions culturals dels territori. Aquesta tasca cal mantenir-la com s’ha fet fins ara, i fins i tot impulsar-la.

També han contribuït al sector audiovisual local. Des de la seva inauguració al 1989, les delegacions han nodrit entre el 40 i el 50% del Telenotícies Comarques amb la col·laboració de les productores, oferint en conjunt un producte de qualitat.

Recentment s’ha procedit a la signatura d’un conveni de col·laboració entre la Xarxa Audiovisual Local i la CCMA en informatius, esports i castells, que pretén centrar-se en l’àmbit de les comarques.

La col·laboració entre entitats públiques sembla a priori recomanable i raonable, però la majoria de les televisions locals de la XAL, tot i ser públiques, tenen una gestió indirecta a través de productores, incloses els serveis informatius, i això pot suposat que la cessió d’imatges i continguts entre TVC i alguna televisió local de la Xarxa realment acabin afavorint una empresa privada i això no ens sembla un exercici transparent. La col·laboració amb empreses públiques com amb empreses privades s’hauria de basar en la reciprocitat en l’aspecte econòmic i en la proporcionalitat en els drets d’emissió.

La funció de la CCMA com a motor de l’audiovisual català no ha de suposar una rebaixa en la qualitat del producte, ni una precarització de les condicions de treball per tal de facilitat l’accés al sector a “empresaris” que no compleixen els mínims exigibles de qualitat professional i responsabilitat social.

D’altra banda aquesta col·laboració pot suposar que una productora que gestiona una televisió local acabi desplaçant les productores locals que des de fa anys donen servei a TVC i que sempre s’han adaptat a les exigències tècniques de TVC.

La col·laboració amb la XAL pot aportar imatges sense la qualitat suficient, entre altres coses perquè treballen amb càmeres semiprofessionals i en 4:3. Els seus treballadors són moltes vegades estudiants o becaris o treballadors a qui no se’ls respecta el mínim disposat per la llei laboral. Habitualment les televisions locals funcionen per sota del mínim pel que fa a plantilla, i a vegades es nodreixen de noticies elaborades pels gabinets de premsa, sobretot d’ajuntaments, per tot plegat dubtem de la qualitat del producte que poden oferir.

Tenint en compte això procurarem la transparència total per conèixer exactament les repercussions del conveni de col·laboració.