DEFENSEM ELS MITJANS PÚBLICS !

Els serveis públics de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), per tal d’assegurar el seu finançament, reben una subvenció anual que representa el 0,76 % del pressupost de la Generalitat de Catalunya. L’impacte econòmic sobre el ciutadà suposa 43 € l’any o, el que és el mateix, 0,12 € al dia.

Amb aquests recursos, més el que ingressa amb la publicitat, a través dels seus canals de ràdio, televisió i internet, la CCMA té com a objectiu, per mandat del Parlament de Catalunya, la producció i difusió de continguts audiovisuals per promoure la cultura i l’educació en els valors cívics que fonamenten la llibertat i la democràcia, amb una programació equilibrada entre l’entreteniment, la informació i la cultura, en el seu sentit més ampli i respectant aquests valors:

• Fomentar la cohesió social i la solidaritat, la igualtat de drets i la no discriminació per sexe, raça, religió o origen social.
• Recollir la diversitat i assegurar el pluralisme polític, social i cultural.
• Contribuir a la normalització lingüística i a l’extensió d’un espai de comunicació en llengua catalana.
• Fomentar la participació, la crítica i el debat sobre qüestions d’interès públic.
• Facilitar l’accés universal de la ciutadania a la informació i la cultura a través de tots els mitjans de difusió, incloent-hi internet i les noves tecnologies de la comunicació.

Per assolir aquests objectius els mitjans públics han de guanyar credibilitat i independència respecte als poders polítics i econòmics, desprenent-se de les tuteles governamentals i de les pressions comercials.

En el context actual de crisi econòmica, els mitjans públics de comunicació estan rebent atacs constants des dels mitjans de comunicació de capital privat, amb interessos al mercat de la ràdio i la televisió, que fa molt que pressionen contra les cadenes autonòmiques perquè ambicionen els seus ingressos publicitaris i les seves quotes d’audiència.

El capital privat menysté la funció social de la comunicació i vol transformar-ho tot en mercaderia, com en la sanitat o l’ensenyament, i instrumentalitza la crisi per intentar abatre els sistemes públics i trobar noves fonts de benefici. En l’actual procés creixent de concentració de la propietat dels mitjans de comunicació privats encara es fan més necessàries les televisions públiques.