Els anunciants contra la supressió de la publicitat als mitjans públics. Josep Maria Carbó

Quan el 2009 Rodríguez Zapatero va decidir, de cop i volta, suprimir la publicitat a TVE, un dels sectors que més s’hi va manifestar en contra va ser el dels anunciants i de les agències publicitàries. Un total de setze plataformes del sector han mantingut una denúncia contínua dels efectes negatius d’aquesta mesura. Ja de bon principi es van veure a venir un encariment de les tarifes publicitàries al reforçar-se el duopoli A3 – T5, consolidat amb l’absorció de Cuatro i La Sexta, i efectivament un any després ja s’havien apujat el 40%.

El sector denuncia que el 500 milions d’euros que facturava TVE no han revertit a les privades a causa d’aquest encariment i que es veuen privats de l’accés a la cadena de TV líder en l’àmbit espanyol. El sector publicitari prefereix les grans cadenes en obert que no pas les audiències fragmentades per la multiplicitat de canals. A més A3 i T5 els obliguen, en alguns casos, a fer paquets d’anuncis conjunts dels seus primers i segons canals i la saturació publicitària a què han arribat fa que els espectadors fugin dels anuncis, tal com han demostrat estudis recents.

En la mesura que la supressió de publicitat a TVE s’havia de compensar pel pagament d’unes taxes per part dels operadors de telecomunicacions que els afectats han recorregut davant de la Comissió Europea, les plataformes del sector es van arribar a oferir, el setembre de 2010, a contribuir amb 250 milions d’euros al finançament de TVE si es recuperava la publicitat. Rodríguez Zapatero va descartar l’oferta just en el moment en què el govern francès, que havia anunciat una mesura similar en la qual Zapatero deia inspirar-se, l’endarreria per al 2014.
El duopoli A3-T5 està concentrant ja el 85,6% de la inversió publicitària, un nivell de concentració que a Europa només es troba a la Itàlia berlusconiana, i encara aspira a absorbir les quotes de mercat dels ens públics autonòmics. La contrareforma dels mitjans públics catalans que acaba d’entrar en vigor també es proposa reduir la publicitat de forma paulatina i l’Associació Empresarial de Publicitat catalana s’hi ha manifestat en contra adduint l’exemple negatiu de TVE.

A Catalunya, tal com explica el documentat informe del Comitè d’Empresa de Catalunya Ràdio consultable en aquesta web, la publicitat dels mitjans públics està sotmesa a unes restriccions legals que deixen marge per a la concurrència de mitjans privats, però la qüestió més important és la que plantejava l’any passat el professor Joan M. Corbella, de la UPF, al document accessible també en aquesta web “La viabilitat del sistema comunicatiu català”.
El professor Corbella feia una aproximació a la capacitat de finançament del sistema català de comunicació i avisava de les seves enormes limitacions, especialment en el període de recessió en què ens trobem. Davant les veus que aposten per animar una TV privada en català argumentava que “garantir almenys un actor potent, competitiu amb l’armada comunicativa espanyola, és imprescindible. I no ens portem a engany amb les dades de lideratge d’audiència: en televisió, els canals de Catalunya sumaven al voltant del 23% del consum al setembre d’enguany (menys del 19% els de la CCMA, poc més del 3% el grup Godó) i la resta és per als canals espanyols. Per a assolir aquest resultat, l’aportació de diner públic és essencial, ja que la publicitat només genera al voltant de 100 milions d’euros a la petita pantalla catalana. I si els ha de repartir amb un competidor (es fa difícil pensar en un escenari de creixement de la inversió publicitària), encara més. Perquè si 8TV vol créixer i ampliar el seu espai en l’audiència -objectiu lloable- només hi ha tres vies: en detriment de TVC, de les espanyoles o de totes una mica, però el diferencial econòmic que té amb totes elles no li posa fàcil la missió i hi ha el risc que tots prenguin mal: el nombre de competidors que un mercat accepta és limitat”.
Després de l’experiència de TVE, seria retòric preguntar als responsables de la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a qui beneficien i per qui procuren.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Els comentaris estan tancats.