Persones darrera de les estructures d’estat. Daniel Condeminas

condeminasEls darrers atacs als mitjans públics de la “Corpo” –des de l’absurda acusació que no són res més que eines de propaganda de l’independentisme, a l’execrable linxament de la caverna mediàtica d’un dels més clars i guardonats exemples de servei públic adreçat als infants i joves, l’InfoK- demostren dues coses: la importància que tenen TV3 i Catalunya Ràdio com a vertebradors de la nostra societat; i que davant d’aquest fet incontestable, les agressions seran constants. No siguem ingenus: hi ha poderosos interessos que no dubtaran en emprar el joc brut, passant la seva piconadora mediàtica per sobre d’excel·lents professionals, nenes i nens, i el que calgui. Resposta? Cap fred per no caure en cap provocació, i no descuidar el factor humà… Factor humà?

Doncs sí, parlem de les persones que integren un dels més importants èxits de la Generalitat de Catalunya recuperada, i que seran claus per garantir la maduresa democràtica d’aquesta etapa històrica que estem protagonitzant. Parlem dels dos milers de professionals que hi dediquen esforços diaris en produir, programar i difondre una oferta comunicativa audiovisual de primera qualitat; al costat de molts i molts altres que, des de la producció independent, han estat i són claus per a aquesta exitosa realitat. Els hi cal treballar en clima positiu, i amb un model de mitjans engrescador i ambiciós.

No serem tant ingenus per pensar que amb la cobertura dels mitjans de la CCMA tenim, tindrem, prou per garantir que tota la ciutadania del país accedirà a una informació veraç, independent, i amb opinions contrastades sobre tot allò que haurà de decidir col·lectivament d’aquí un any. No n’hi haurà prou. Per tant, no són condició suficient, però sí necessària, absolutament necessària, per a una ciutadania ben informada, i per tant refractària a les –aquestes sí- insidioses campanyes que ens arriben, i arribaran encara més, per totes bandes; utilitzant ràdios, digitals de tota mena, televisions no només privades, rotatius ben curulls de publicitat institucional de la Moncloa… i alguna cosa més.

Juntament amb el perillós desgast intern que ha provocat una accidentada negociació d’un ERO més que qüestionable –que ha deixat petjada tant als platós i estudis com especialment als despatxos de les direccions- preocupa i molt el que pugui representar el contracte programa de propera signatura entre el Govern i la CCMA. Pel que en coneixem, respon a la inèrcia de la “fam i la gana” de l’anterior legislatura, coronada per la desastrosa contrareforma legislativa d’aquests mitjans. La “fam” d’alguns sectors vinculats a l’actual Govern que volien i volen aprimar aquesta estructura d’estat, en favor d’uns interessos privats molt concrets; i la “gana” dels anteriors socis parlamentaris que, simplement, voldrien una TV3 i una Catalunya Ràdio testimonials i prescindibles per a la majoria de la població catalana.

Sense entrar en detalls, el continguts dels documents que circulen per aquest futur contracte programa, plantegen un model mediàtic a la defensiva, protagonitzat per una indissimulada voluntat de reducció empresarial; ja sigui per la via de l’externalització, o per la modalitat dels “serveis compartits”, que obriria la porta a privatitzacions, en línia amb la injustificable proposta de desaparició de l’àrea comercial de la Corpo, que va circular abans de l’estiu.

Tot plegat, pot acabar consolidant un panorama gens positiu per a la “Corpo”, si del que es tracta és de plantejar-se aquests mitjans com a peces claus del que dèiem per a demà; i per demà-passat per a l’objectiu de fer del nostre país, amb Barcelona al capdavant, capital de la convergència dels sectors TIC i audiovisual del sud d’Europa. Objectiu pel qual, entenc, es va presentar recentment el projecte del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya.

Som a temps per prendre les decisions legislatives i governamentals necessàries per reenfocar la casa on li cal. Ens hi juguem molt o, potser com diria algú, ens hi juguem tot. I volem guanyar aquest partit. Ens ho mereixem.

Daniel Condeminas va ser Degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) entre el 2007 i 2012
Publicat originalment a Naciódigital.cat
Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Els comentaris estan tancats.