MÚSICA I TELEVISIÓ PÚBLICA, Luís Hidalgo

Afirmar que la televisió pública ha de difondre la música popular –i fem servir el concepte “popular” com a sinònim de “pop”– exigeix prèviament un parell de precisions a fi i efecte de contextualitzar la situació en què ens trobem. Això és així perquè la música pop acostuma a ser considerada com un producte exclusivament de mercat i es deixa doncs que sigui el mercat mateix, i només el mercat, el que en determini la dimensió. Es considera, doncs, que només les músiques folklòriques i les anomenades “cultes” han de ser objecte de la intervenció dels mitjans públics, que han de deixar la música pop sota el control del mercat i de les modes.

OBSESSIÓ CONTRA TV3, Joan Vila i Triadú

Pregunta: hi ha algun diari capaç de publicar un article d’opinió de rèplica a un altre article d’opinió que ell mateix s’ha negat a publicar uns dies abans? Resposta: Sí, La Vanguardia, el diari que imparteix sovint lliçons de periodisme i que, en aquest cas, se’n va saltar una de les normes més elementals. Ho va fer l’1 de desembre passat, publicant a tota plana la reflexió de la rectora de la UOC, Imma Tubella (“Volem un mirall propi”), que rebat l’article de la directora de TVC, Mònica Terribas (“Volem un mirall trencat?”), que uns dies abans havien publicat tots els rotatius catalans, excepte La Vanguardia, per decisió pròpia. Per què la rèplica sí i l’article original no? Doncs, perquè Imma Tubella escriu en la línia del que opina la propietat de La Vanguardia sobre TV3, i Mònica Terribas, evidentment no. Ètica periodística? Connais pas!

Com quedaria la televisió pública de CiU – Vídeo del Polònia, 1 de desembre 2011

Alguns dels centenars de comentaris deixats pels firmants del Manifest

La televisió és nostra!!
Carla

Qualitat, rigor informatiu, innovació, imparcialitat, cultura i país. Necessitem que la televisió i la radio catalanes, siguin capdavanteres i modèliques.
Mª Àngels

Cal defensar el paper tant important de tv3 en la normalització lingüística. Dono gràcies a la programació infantil de tv3 que tantes bones estones m’ha fet passar. I per tot el que he aprés. (Avui faig 14 i soc super)
Elisenda