Monthly Archives: Març 2012

Els anunciants contra la supressió de la publicitat als mitjans públics. Josep Maria Carbó

Quan el 2009 Rodríguez Zapatero va decidir, de cop i volta, suprimir la publicitat a TVE, un dels sectors que més s’hi va manifestar en contra va ser el dels anunciants i de les agències publicitàries. Un total de setze plataformes del sector han mantingut una denúncia contínua dels efectes negatius d’aquesta mesura. Ja de bon principi es van veure a venir un encariment de les tarifes publicitàries al reforçar-se el duopoli A3 – T5, consolidat amb l’absorció de Cuatro i La Sexta, i efectivament un any després ja s’havien apujat el 40%. Continua llegint

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

28M davant el Parlament

28M davant el Parlament

Deixa un comentari

Març 29, 2012 · 7:35 am

La cultura és generadora de cohesió social. Frank Capdet

La desarticulació de l’Estat del Benestar és un fet, una ofensiva liberal posada en marxa per reforçar, sense embuts, la iniciativa privada de determinades grans empreses que s’han proposat que aquesta crisi sigui la gallina dels ous d’or per qui sàpiga aprofitar “l’oportunitat”, segons ens diuen. I a nosaltres, doncs, ens toca jugar el paper de l’enfadós, fer la dansa de la mosca collonera i insistir en la defensa de les consecucions que ens han procurat un parell de segles de pensament progressista i de lluites civil i social. Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

LA PLATAFORMA EN DEFENSA DEL SERVEI PÚBLIC DE RÀDIO I TELEVISIÓ DE CATALUNYA, EN MARXA!

El passat dimarts es va presentar la Plataforma en defensa del servei públic de ràdio i televisió de Catalunya amb presència de nombroses personalitats de l’àmbit comunicatiu, cultural, audiovisual, artístic, polític i social.

Josep Maria Martí, Josep Gifreu, Xavier Atance, Frank Capdet i Xavier Graset

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, entitat que ha acollit l’acte, ha destacat: “Per la llengua, la cultura i el país és imprescindible uns mitjans públics que reuneixin rigor, qualitat, exigència nacional. Això no sempre és rendible econòmicament parlant, per això han de ser sufragats, per poder oferir aquest servei públic als ciutadans. ”

Carles Blanco, en nom de la plataforma TV3 i Catalunya Ràdio teves: “L’ofensiva d’interessos polítics i econòmics amenacen el futur dels mitjans públics. Necessitem el suport de la ciutadania i del teixit social per denunciar l’aliança del PP i el govern català en matèria audiovisual. ”

Josep Gifreu, catedràtic de Comunicació de la UPF: “Ha arribat el moment de dir no. El model d’èxit, qualitat, prestigi i lideratge dels mitjans de ràdio i televisió públics de Catalunya era una aposta inqüestionada. Ara hi ha unes polítiques encaminades a debilitar el servei públic i el model audiovisual català.”

Xavier Atance, president de Productors Associats de Catalunya (PAC) i vicepresident de Productors Reunits Associats (PROA): “Una televisió pública és completament necesària per a continuar la complicitat entre indústria independent i mitjans públics. Ens necessitem mútuament. Amb molt pocs diners es fan pel.lícules com Pa negre, que arriben als Òscars, o documentals que si no no faria ningú.”

José Ángel Abacens, president de l’Associació Empresarial de Publicitat ha fet arribar una declaració: “La publicitat no pot ser mai un problema, sinó part de la solució. Un moment de crisi no és el més indicat per treure vies de finançament com és la publicitat.”

Rosa Gordillo, de Catalunya Ràdio: “La desaparició de la publicitat a la ràdio i la televisió públiques és un perill. Com entendrà el ciutadà retallades en sanitat i educació i que hagi de pagar més pels mitjans públics de comunicació? Els treballadors de TV3 i de Catalunya Ràdio seguirem treballant per uns mitjans forts i aquesta plataforma n’és una mostra.”

Frank Capdet, de la junta de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya i secretari general de l’Organización de Sindicatos de Actores y Actrices del estado Español (OSAAEE): “Estem davant una ofensiva neolliberal per canviar el panorama audiovisual. Ens imaginem una societat sense el Polònia, o sense culebrots com La Riera que han fet una feina pedagògica per visibilitzar minories socials, tendències sexuals? Necessitem uns mitjans nacionals propis i públics.”

Josep M. Martí, degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya: “No ens resignarem a la desaparició dels mitjans públics perquè atempta a la qualitat democràtica. La contribució al debat, la visualització de les minories i la defensa de la llengua, són valors que si no els defensen els mitjans públics, qui ho farà?”

Josep M. Álvarez (UGT): “La ràdio i la televisió públiques és la columna vertebral de la llengua i la nació, ens juguem molt més que altres comunitats. El dret a informar amb independència està en risc, no es pot informar amb independència si no hi ha dret al treball.”

Joan Carles Gallego (CCOO): “Les retallades afecten tots els serveis públics, la sanitat, l’ensenyament, i els mitjans de comunicació públics no en són una excepció. No hi pot haver un projecte nacional propi sense mitjans públics. Carregar-se’ls és carregar-se el país, la cultura, la llengua, l’equilibri de la societat.”

L’acte ha estat conduït per Xavier Graset (Catalunya Ràdio) i ha comptat amb l’actuació del cantants Guillamino.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

RAC 105 i la llavor dels mals posteriors. Martí Cuní

Em provoca un cert desencís i enuig veure com el govern de la Generalitat tracta la ràdio i la televisió públiques de Catalunya. Primer de tot, perquè durant molts anys he treballat a Catalunya Ràdio i en conec un bon grapat de gent , de la seva professionalitat i del seu capteniment per edificar amb esforç i moltes hores de feina mai recompensades el prestigi d’un mitjà de referència. I en segon lloc, perquè la història no em resulta tampoc nova. Abans d’incorporar-me a Catalunya Ràdio, cap a mitjans dels anys vuitanta, vaig treballar en una cadena privada de ràdio vinculada a interessos de CiU (Cadena 13). Si fa o no, durants uns primers anys allò va anar funcionant, cobrant poc i malament, però l’empenta i la il•lusió del personal suplia molts dels dèficits estructurals d’aquells grup d’emissores, que es presentava a la societat com la primera cadena privada de ràdio en català. Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized