TV3, UN MODEL EN PERILL. Josep Gifreu

Les males sensacions sobre la deriva del model català de ràdio i televisió públiques cap a un futur incert es van confirmant. Les vagues parcials del darrer cap de setmana de febrer eren una primera resposta laboral a les negres previsions anunciades pels responsables de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) davant el Parlament. Fa una setmana TV3 notificava el tancament de corresponsalies al nord i al sud. El panorama podria empitjorar amb uns pressupostos encara més migrats, després de la reducció de 108 milions en dos anys, més la caiguda de la publicitat. I l’ombra d’un ERO no deixa de planar sobre la casa.

TELEVISIÓ I CULTURA. Jordi Turtós

George Steiner definia la cultura com “La recerca explícita de l’educació en si mateixa, basada en la comprensió, el plaer, la transmissió del millor que la raó i la imaginació han produït en el passat i que es produeix en l’actualitat.”

El plaer de la transmissió sempre ha estat fonamental en el concepte i l’evolució de la cultura. La televisió és una de les eines més eficaces en aquest sentit. Però la cultura ja fa anys que va deixar de ser present a la pantalla de la televisió. El concepte cultura va ser substituït pel d’entreteniment tan bon punt van arribar a les nostres pantalles les televisions privades.

La iniciativa privada va acabar amb el monopoli públic de la televisió per incorporar el discurs de l’imperi dels diners a les pantalles d’una forma oberta, sense limitacions i amb tot el cinisme del que el neoliberalisme és capaç. Llavors es defensava que la iniciativa privada aportaria un plus de llibertat d’expressió en l’oferta televisiva estatal.

Fals. L’interès no estava en la llibertat d’expressió, sinó en la llibertat de mercat, un àmbit en el que la iniciativa pública és vista com una despesa, una càrrega que el dèficit públic no pot suportar, segons la teoria neoliberal.