Caminada fins a Montserrat en defensa de la CCMA

El Moll de la Fusta “petat” en defensa de TV3 i Catalunya Ràdio

Contra uns pressupostos antisocials

Per una televisió de tots. Raimon Masllorens

Tenim una de les millors televisions d’Europa, i ens en podem sentir orgullosos. Ja fa uns quants anys que per qüestions de feina viatjo i conec el panorama televisiu d’arreu, i he pogut constatar que tant en qualitat com en continguts som capdavanters. A més a més, hem de tenir en compte que som un país petit i, en comparació amb d’altres de més grans i amb més mitjans per dedicar-hi, no tenim res a envejar. TV3 ha estat capdavantera en termes d’audiència (ara mateix està bastants punts per sobre de les seves seguidores), i en la seva història ha obtingut multitud de premis i reconeixements a nivell internacional.

Sant Jordi. Més de 15.000 signatures en defensa dels mitjan públics

La comissió de Sant Jordi formada per treballadors i treballadores de TV3, amb l’ajuda de la comissió de visibilitat de Catalunya Ràdio han fet una feina excel·lent recollint més 15.000 signatures en defensa dels mitjan públics.

Enhorabona als centenars de treballadors que han participat als més de 50 punts de recollida.

Signatures en defensa de TV3 i Catalunya Ràdio, 21 d’abril. Cornellà del Llobregat, Sant Just Desvern, Mataró i Montblanc

Carta oberta al sr. Brauli Duart Llinares, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Sofia Cabanes

Després d’anunciar que m’acomiadaran, via correu electrònic, el passat 3 d’abril com a corresponsal de Catalunya Ràdio a les Terres de l’Ebre, he pogut saber que vostè mateix, tal com ja va fer quan van prescindir de les productores que cobrien Terres de l’Ebre, Pirineu i la Catalunya Nord per a TV3, ha remès una missiva dirigida als ajuntaments dels territoris afectats a fi, suposo, d’apaivagar els ànims i justificar les seues accions.

Els treballadors de Catalunya Ràdio donen una lliçó

CIU devora els seus fills

TELEVISIÓ I CULTURA. Jordi Turtós

George Steiner definia la cultura com “La recerca explícita de l’educació en si mateixa, basada en la comprensió, el plaer, la transmissió del millor que la raó i la imaginació han produït en el passat i que es produeix en l’actualitat.”

El plaer de la transmissió sempre ha estat fonamental en el concepte i l’evolució de la cultura. La televisió és una de les eines més eficaces en aquest sentit. Però la cultura ja fa anys que va deixar de ser present a la pantalla de la televisió. El concepte cultura va ser substituït pel d’entreteniment tan bon punt van arribar a les nostres pantalles les televisions privades.

La iniciativa privada va acabar amb el monopoli públic de la televisió per incorporar el discurs de l’imperi dels diners a les pantalles d’una forma oberta, sense limitacions i amb tot el cinisme del que el neoliberalisme és capaç. Llavors es defensava que la iniciativa privada aportaria un plus de llibertat d’expressió en l’oferta televisiva estatal.

Fals. L’interès no estava en la llibertat d’expressió, sinó en la llibertat de mercat, un àmbit en el que la iniciativa pública és vista com una despesa, una càrrega que el dèficit públic no pot suportar, segons la teoria neoliberal.