LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS, EINA INSUBSTITUÏBLE EN LA NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ.

“És molt fàcil de rebentar, és molt difícil de construir” Salvador Espriu.

nollengua

En el moment que vivim, l’afebliment de TV3 i Catalunya Ràdio amenaça de fer recular avenços aconseguits en la laboriosa normalització del català. No es pot afluixar en la consolidació i extensió de la llengua i d’un espai comunicacional català, ni en la potenciació de l’imaginari propi, ans al contrari cal reforçar la CCMA com una part essencial de les estructures pròpies que el país necessita.

La situació política a Catalunya està actualment emmarcada per la voluntat de la majoria del poble català, expressada en les passades eleccions, d’exercir el dret a l’autodeterminació. Paral·lelament, les polítiques del Partit Popular, des del govern espanyol, estan diluint les competències mínimes que l’Estatut d’Autonomia havia de garantir. S’intenta impedir el dret dels catalans a decidir el seu futur i s’endureix l’ofensiva contra les expressions culturals pròpies i, molt especialment, sobre la llengua.

La creació de TV3 i Catalunya Ràdio va significar un gran salt per a la normalització de l’ús de la llengua catalana. Gràcies als mitjans públics de comunicació, el català va aconseguir una presència potent als àmbits audiovisuals, elements clau de la cultura de masses. Això va permetre eixamplar el coneixement i ús del català entre la població i va fer que la nostra llengua recuperés la possibilitat de creació de l’imaginari col·lectiu. Com algú va dir encertadament, “ara ja podem somiar en català”.

Malgrat això, i tot i afegint-hi l’aportació dels mitjans de comunicació locals i comarcals, l’oferta en llengua catalana dels mitjans audiovisuals encara és molt inferior a l’oferta en llengua castellana. Tanmateix, segons l’estudi sociolingüístic elaborat per la Xarxa Cruscat de l’IEC sobre les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de Fundacc del 2011, pot afirmar-se que en els darrers anys l’ús del català ha crescut i que ha augmentat el consum de mitjans audiovisuals en català.

Els avenços en la normalització del català han provingut de la immersió lingüística a l’escola, l’ús institucional de la llengua i la potenciació dels mitjans audiovisuals públics, integrats en l’actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

L’expansió del consum de mitjans audiovisuals s’ha anat mantenint amb resultats diversos en cadascun dels àmbits. L’any 2011, un 57,8% dels oients de ràdio a Catalunya escoltava habitualment ràdio en català, per un 61% en castellà. Segons el mateix informe: “La televisió en català és seguida per més de la meitat de la població i per més del 40 % dels que tenen el castellà com a llengua inicial, la qual cosa la converteix en un factor clau de difusió social de la llengua”. L’any 2012, les audiències dels mitjans de la CCMA han continuat creixent.

La constatació d’aquesta realitat contrasta amb les retallades pressupostàries que estan patint els mitjans de la CCMA i que, després de 4 anys de reduccions de pressupostos i personal, posen en risc el model dels mitjans públics catalans. Per interessos de grups mediàtics privats, s’està facilitant l’expansió dels grans grups de comunicació espanyols a Catalunya.

La renúncia feta a la gestió de part de les freqüències que TV3 té concedides crea més obstacles a la difusió interterritorial entre els països de parla catalana i ens allunya encara més de la possibilitat de crear un espai comunicacional català; difícilment es podrà mantenir el nivell de difusió desitjable de l’oferta cultural pròpia amb les limitacions horàries imposades al Canal 33; la supressió, en les ones radiofòniques, de l’emissora ICAT-FM redueix la difusió de la música popular interpretada en català; el tancament del canal juvenil 3XL té com a efecte que ara mateix hi hagi un veritable buit en l’oferta televisiva en català per als adolescents i els joves que està essent cobert per canals comercials espanyols que allunyen les noves generacions tant de la llengua com dels referents culturals catalans, quan un percentatge molt elevat dels adolescents i joves provenen de les darreres immigracions i viuen en entorns socials d’on el català és absent.

Per tot això, considerem nocives les polítiques d’afebliment de TV3 i Catalunya Ràdio ja que impedeixen la consolidació dels avenços en l’ús lingüístic del català i amenacen de revertir-los.

Donen suport a aquest manifest:

ISIDOR MARÍ- Cap del Servei d’Assessorament Lingüístic en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i Sotsdirector general de Política Lingüística (1989-1996). Actualment és president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

JOAN VENY- És catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. És director a l’IEC de l’Atles Lingüístic del Domini Català. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) i amb el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004).

MANUEL JORBA I JORBA- Llicenciat en Filologia hispànica a la Universitat de Barcelona  i Doctor en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual és professor des de l’any 1970. És historiador de la literatura catalana , especialitzat en el segle XIX i ha publicat diferents estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya i sobre la Renaixença.  Actualment està preparant l’Edició crítica de les Obres Completes de Manuel Milà i Fontanals de qui és especialista. Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya on va iniciar el procés per convertir-la en una biblioteca nacional moderna.

LLUÍS PAYRATO GIMÉNEZ- Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989). Premi A.M. Badia i Margarit a treballs de sociolingüística empírica (Institut de Sociolingüística Catalana, Generalitat de Catalunya, 1999).

JOAN MARTÍ I CASTELL- Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual ha estat el primer rector, ha estat president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i un dels màxims responsables de la nova edició del Diccionari de la llengua catalana. Ha estat també el primer president de l’Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives.

DANIEL CASSANY-  És professor i investigador en Anàlisi del Discurs, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, a la Universitat Pompeu Fabra. És llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Didàctica de la llengua. Ha publicat més de 12 monografies sobre comunicació escrita i ensenyament de la llengua, en català, castellà i portuguès.

ANNA MONTSERRAT I CIURANA- És llicenciada en Filologia Catalana i exerceix de professora a la Universitat Rovira i Virgili i a la Universitat Oberta de Catalunya. La seva publicació més important és el Diccionari d’ús dels verbs catalans (Barcelona: Edicions 62, 1999), realitzat conjuntament amb Jordi Ginebra

JORDI GINEBRA I SERRABOU – Catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Doctor en Filologia Catalana, amb premi extraordinari, per la Universitat de Barcelona (1991). Dins la URV, ha exercit de director del Departament de Filologia Catalana (1997-2000 i des del 2010) i subdirector del Servei Lingüístic (1992-1997).

F. XAVIER VILA I MORENO- Director de l’Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona / Parc Científic de Barcelona (CUSC-UB/PCB) i membre de la Xarxa Cruscat

SEBASTIÀ SERRANO- Catedràtic de lingüística general i de teoria de la comunicació a la Universitat de Barcelona, El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Dr. FRANCESC FOGUET I BOREU- Coordinador de la Llicenciatura de Filologia Catalana i del Grau de Llengua i Literatura Catalanes Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

LAURA BORRÀS CASTANYER- Llicenciada en filologia catalana i Doctora ‘cum laude’ en filologia romànica. Professora de la Universitat de Barcelona. Directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

JOSEP BESA CAMPRUBÍ- Doctor en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1987-2002) i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (2003-2006). És professor de la Secció de Lingüística  de la UAB i autor de diferents obres de poètica.

 PERE NAVARRO GÓMEZ- Licenciat en Filología Catalana prr la Universidat de Barcelona.  Doctor en Filología Catalana. Es professor titular de la Universidad Rovira i Virgili, àrea de Filología Catalana. És autor de nombroses obres sobre els parlars de la Terra Alta, el Priorat, la Ribera d’Ebre i el Matarranya.

 ALBERT SOLER LLOPART- Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, premi extraordinari de doctorat. És director del Departament de Filologia Catalana des de 2009 i professor de literatura catalana medieval, especialitzat en el segle XIII: Ramon Llull i Arnau de Vilanova. És director de la comissió editora del Patronat Ramon Llull.

MARIA-ROSA LLORET- Doctora en lingüística general (1988) per la Indiana University (EUA) . Professora al Departament de Filologia Catalana Universitat de Barcelona. Ha dirigit diferents projectes sobre els dialectes catalans. El 2002 va rebre una Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la promoció de la recerca universitària en la categoria de joves investigadors.

JOAN ALBERT ARGENTER I GIRALT- És catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. És autor de nombrosos estudis sobre lingüística, sociolingüística i poètica. Dirigeix la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació.

OLGA CUBELLS BARTOLOMÉ- Doctora en Filologia catalana amb grau per l’Universitat Rovira i Virgili. Professora associada de la URV. Especialitzada amb les variants del català a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

DR. XAVIER LUNA-BATLLE- Departament de Filologia Catalana de la UAB, especialista en dialectologia. Autor d’una antologia de textos catalans del s. XII fins al s. XVIII, representativa de les varietats històriques de la llengua no literària

ANNA BARTRA-KAUFMANN- Professora al departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autora de diferents treballs sobre gramàtica i sintaxi

DAVID PALOMA- Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB) És coautor de diverses obres relacionades amb les ciències del llenguatge, sobretot de fonètica i lexicografia. En són exemples el Diccionari de dubtes i barbarismes (2008) i la Guia fonètica per a les televisions locals (2009).

ELGA CREMADES- Llicenciada en Filologia Catalana. Professora associada de l’Àrea de Llengua en la Universitat Rovira i Virgili.

MONTALBÀ BORI- Llicenciada en Filologia Hispànica ì en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, especialitzada en Literatura Catalana Contemporània. Actualment treballa com a professora al Servei de Llengües de la UAB. Ha rebut diversos premis literaris, tan de relat curt com de poesia.

BRAULI MONTOYA ABAT- Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat d’Alacant. Catedràtic del departament de Filologia catalana de la Universitat d’Alacant.

MARGARIDA BASSOLS- És professora de llengua a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona,  especialista en pragmàtica i anàlisi del discurs. Llicenciada en Pedagogia i Doctora en Filologia Catalana per la Universidad de Barcelona. És autora de la obra: “El llenguatge dels polítics. Anàlisi del cas català”.

M. ÀNGELS MASSIP BONET-  Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Filologia Hispànica. Professora titular del Departament de Filologia Catalana de la UB. Participa en el projecte d’elaboració d’una Gramàtica del Català Antic, coordinat per la Universitat de València i la Universitat d’Alacant.

EUSEBI COROMINA POU- Doctor en Filologia Catalana i llicenciat en Filologia Hispànica per la UAB. Professor en la Universitat de Vic de llenguatge periodístic, redacció,  llegibilitat, sintaxi, terminologia, llengua catalana. Membre del Grup de  Recerca de la UVic “Estudis de gènere: traducció, literatura, història i comunicació”.

COLOMA LLEAL GALCERAN-  Llicenciada en filologia romànica, hispànica i francesa a la Universitat de Barcelona. Doctora i catedràtica en la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

MARIA MAGDALENA GELABERT I MIRÓ- Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears amb màster universitari en  Llengua i Literatura Catalanes: oralitat i escriptura per la mateixa Universitat. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació audiovisual (IB3 ràdio i televisió i TV Manacor). És autora de Breu història de la llengua catalana (2002), juntament amb el seu germà Joan. És la directora gerent de la Institució Pública Antoni M. Alcover.

VICENT PITARCH I ALMELA- Filòleg i sociolingüista valencià. Va estudiar Filosofia i Lletres a les universitats de València i Barcelona; en aquesta es doctorà en Filologia Catalana. Ha estat catedràtic de batxillerat i professor associat a la Universitat Jaume I de Castelló i és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i cofundador de la Societat Catalana de Sociolingüística. Autor de llibres de text de llengua i literatura catalanes.

LLUÏSA  JULIÀ CAPDEVILA-  Llicenciada en filologia Catalana, especialitat de literatura, a la Universitat de Barcelona. Exerceix com a professora i catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes a diferents centres. Actualment exerceix la docència al Institut Obert de Catalunya, d’on n’és Cap del Departament de Llengua Catalana i Literatura.

JOAQUIM ESPINÓS FELIPE- Doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, de la qual és professor titular del Departament de Filologia Catalana. El seu àmbit d’estudi és la literatura catalana contemporània, amb especial predilecció per la postguerra, l’exili i l’actual.

MONTSERRAT  BACARDÍ TOMÀS-  Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana. Professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

JOSEP BALLESTER I ROCA-  Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de  València., on és professor de llengua i literatura contemporània.

MARIA ANTÒNIA PERELLÓ FEMENIA- És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Va obtenir el títol de Doctora en Llengua i Literatura Catalanes amb la tesi doctoral “Itinerari poètic de Joan Alcover. Vida i obra”. Exerceix com a professora de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat. És escriptora.

PERE ROSSELLÓ BOVER- Catedràtic d’universitat de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1986). És poeta, narrador i crític literari.

ENRIC CASSANY CELS- Professor titular de Literatura Catalana a la  Facultat de Filologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en la literatura catalana del segle XIX , sobre la que ha publicat nombroses obres d’investigació.

DÍDAC PUJOl – Doctor en Filologia Anglesa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor titular de traducció general i literària anglès-català a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat professor a la universitat escocesa d’Aberdeen (1992-1994) i a la Universitat de Vic (1994-1997)

ENRIC GALLÉN-Doctor en Filologia Catalana, per la Universitat de Barcelona, i catedràtic de Literatura catalana i Història de les Traduccions a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista. 1939-1954 (1985). Ha escrit també estudis diversos sobre el teatre de Josep Pin i Soler, Àngel Guimerà, Salvador Espriu, Josep M. Benet i Jornet i Sergi Belbel. Un dels centres de la seva recerca actual el constitueix la recepció i la traducció de la literatura dramàtica estrangera en el teatre català dels segles XIX i XX.

MERCÈ LORENTE-  Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada i professora titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra. Editora en cap de la revista Terminàlia, de la Societat Catalana de Terminologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

AINA LABÈRNIA I ROMAGOSA- Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra. És professora de les assignatures d’Edició i Revisió, i de Traducció entre les llengües catalana i espanyola a la UPF. té un màster en Lingüística i Aplicacions Tecnològiques. Ha traduït diverses novel·les literàries de l’anglès al català.

EULÀLIA FUENTES I PUJOL-  Doctora en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona ón posteriorment es va especialitzar en Documentació, matèria que ha impartit primer com a professora titular i a partir de 1996 com a Catedràtica. Ha ocupat diversos càrrecs acadèmics en la UAB, destacant el de Degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació, adjunta al vicerectorat de Recerca, directora de departament i actualment coordinadora de la llicenciatura de Documentació.

ANNA TORRENT BADIA- Professora del departament de Filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Línies d’investigació: Anàlisi del discurs dels mitjans de comunicació i de la publicitat, temàtica sobre la que ha publicat diverses obres.

ESTEVE CLUA- Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Professor titular a la Universitat Pompeu Fabra. Principals línies d’investigació: descripció lingüística catalana (fonologia i morfologia), lingüística aplicada, planificació lingüística.

JOAN COSTA CARRERAS-  Doctor per la Universitat de Girona. Professor titular de Filologia Catalana de la Universitat Pompeu Fabra. Cap d’estudis de la Facultat de Traducció i Interpretació UPF

CARME ORIOL CARAZO- Catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Doctora en Filologia Catalana, per la Universitat de Barcelona. Autora de llibres de divulgació científica, per les diverses contribucions en articles que tracten sobre el folklore i l’etnopoètica

JESÚS FRANCESC MASSIP BONET- Doctor en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili  i Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Catedràtic d’Història del Teatre Català i professor de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’Institut del Teatre de Barcelona.

JOAN M. MINGUET BATLLORIPresident de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA. AICA Catalonia), Professor del Departament d’Art i Musicologia de la UAB.

JORDI COCA I VILLALONGADoctor en Arts Escèniques. Catedràtic emèrit de l’Institut del Teatre. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els que destaquen el premi Documenta, el premi Josep Pla i el Premi Sant Jordi de novel·la, entre d’altres.

SALVADOR CARDÚSSociòleg, periodista, escriptor, i doctor en Ciències Econòmiques. Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (2009-2011). Actualment és Professor Titular de Sociologia a la mateixa Facultat.
 

ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

ACCIÓ CULTURAL DE MENORCA

ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA (AELC)

ASSOCIACIÓ DE JURISTES EN DEFENSA DE LA LLENGUA PRÒPIA

ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS I ESTUDIOSOS EN LLENGUA I LITERATURA CATALANES (APELLC)

ASSOCIACIÓ DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES EN CATALÀ (APPEC)

ASSOCIACIÓ MÚSICS DE MALLORCA PER LA LLENGUA

ASSOCIACIÓ PER A L’ENSENYAMENT DEL CATALÀ A LA CATALUNYA NORD (APLEC)

COL·LECTIU OVIDI MONTLLOR DE MÚSICS I CANTANTS DEL PAÍS VALENCIÀ

COORDINADORA D’ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA CATALANA

ESPAIS ESCRITS. XARXA DEL PATRIMONI LITERARI CATALÀ

FUNDACIÓ CAVALL FORT

FUNDACIÓ CONGRÉS DE CULTURA CATALANA

GUIONISTES ASSOCIATS DE CATALUNYA – SINDICAT DE GUIONISTES DE CATALUNYA (GAC-SIGC)

LA XARXA D’ENTITATS CÍVIQUES I CULTURALS DELS PAÏSOS CATALANS

ÒMNIUM CULTURAL Catalunya nord

PATRONAT SANTUARI ECOLÒGIC DE GALLIFA

PEN Català

TALLERS PER LA LLENGUA

XARXA VIVES – COORDINADORA D’ESTUDIS UNIVERSITARIS DE FILOLOGIA CATALANA (que agrupa 21 universitats dels territoris de parla catalana)

I també escriptors com: Andreu Martin, Miquel Desclot, Jaume Cabré, Isidre Grau, Teresa Solana, Miquel Rayó, Jordi Coca, Isabel Clara Simó, Joaquim Carbó, Care Santos, Mercè Canela, Francesc Mompó, Màrius Serra, Pere Morey, Gemma Lienas, Robert Saladrigas, Roser Caminals, Jaume Cela, Salvador Balcells, Margarita Ballester, Mercè Canela, Coloma Lleal, Jordi Vintró, Sebastià Bennassar, Antònia Vicens, Esther Xargay, Oriol Izquierdo, Manuel Baixauli, Sebastià Roig, Assumpció Cantalozella…

I actors, actrius, cineastes, dramaturgs com: Montse Alcoverro, Mont Plans, Joan Valentí, Xisco Segura, Assumpta Serna, Josep Maria Pou, Anna Sahun, Roger Coma, Fran Ruvira, Carme Sansa, Sílvia Bel, Pep Cruz, Joan Marimón, Manuel Huerga, Ricard Reguant, Francesc Bellmunt, Miquel Gelabert, Balter Gallart, Boris Ruiz, Anna Guell, Joan Massotkleiner, Joan Riedweg, Jordi Salas, Roc Villas, Sílvia Sabaté, Ariadna Papió, Pep Armengol, Joan Muntal, Joaquim Parera, Maria Encarnació Soler, Ferran Audí, Lluïsa Castell, Ricard Figueras, David Bagés, Jordi Rediu, Manuel Veiga, Mercè Managuerra, Francesc Lucchetti….

i músics com: Roger Mas, Raimon, Quimi Portet, Max Sunyer, Enric Hernàez, Ester Formosa, Natxo Tarrés, Jabier Muguruza, Pep Sala, Rafael Xambó, Òscar Briz, Lluís Gavaldà, Francesc Burgos, David Carabén, Lídia Pujol, Pedro Burruezo, Joan Murenu, Alfons Olmo…

 

 

Deixa un comentari

Filed under Català, llengua, Televisió pública, TV3

Els comentaris estan tancats.