UNA NOVA OPORTUNITAT PER ALS MITJANS PÚBLICS. Josep M. Carbó

L’alta participació ciutadana a les eleccions del dia 25 ha posat en evidència, un cop més, la pluralitat de la societat catalana. I els resultats electorals també han reflectit la distància entre la diversitat de la realitat social i l’estret ventall d’opinió expressada als mitjans, tan públics com privats. Aquest país continua tenint, entre altres dèficits democràtics, un dèficit d’opinió pública i això replanteja amb força la necessitat d’uns mitjans de comunicació públics potents. Uns mitjans amb el suport financer que reclama una institució que inverteix en indústria i consciència culturals, una feina que no fa el grup Godó ni cap grup privat a qui CiU ha continuat subvencionant generosament aquests dos anys.

El nou joc de forces polítiques dóna una nova oportunitat per posar la CCMA al servei d’aquesta pluralitat. Malgrat que PP i CiU encara tenen escons suficients per aconseguir majoria en una votació parlamentària, l’escenari global ha canviat i li resultarà molt més difícil a un futur govern sobiranista justificar, davant l’opinió pública, aliances amb els populars en relació a la CCMA. Ara és l’ocasió de recuperar la llei de reforma de la CCMA de 2007 que CiU va mutilar tan ràpidament quan va recuperar el govern el 2010. Cal recordar que aquesta llei va culminar un llarg procés de reivindicació sindical, professional i ciutadana, combinada amb una valuosa aportació acadèmica, i que ha estat una peça clau dels esforços d’aquest país per donar-se una qualitat democràtica.

Una altra cosa seria l’aplicació d’alguns detalls de la llei que durant la seva vigència van grinyolar ostentosament. El més evident és aquell nombre desproporcionat de 12 membres del consell de govern. De fet, la proposta originària del tripartit eren 6 membres i va ser CiU, llavors a l’oposició, qui va insistir en l’ampliació “per garantir el pluralisme”. Quan ells van governar, es veu que ja no va caldre. Però el problema, més que el nombre, és el mètode d’elecció: s’ha de tornar a la majoria qualificada de dos terços i eliminar la majoria simple. I un altre problema és la tria dels consellers: la partitocràcia imposa quotes de polítics sense feina i hem de continuar reclamant perfils professionals.

L’actual Consell de Govern de la Corporació ha quedat deslegitimat pels resultats electorals de diumenge i perquè l’única estratègia que, des del primer moment, va posar en marxa està sotmesa al pacte entre CIU i PP exclusivament orientada a debilitar TV3 i Catalunya Ràdio davant la competència dels mitjans privats. El nomenament d’un membre del PP com a vicepresident del Consell va ser l’expressió gestual d’un pacte que ja ha consumat el tancament d’Icat-FM i l’abandonament del projecte de consolidació del 33 com un canal cultural potent. En paral·lel, el Consell ha confiat el pla de futur de la CCMA a la consultora Price Waterhouse, coneguda per diverses malvestats, com ara la proposta d’ERO per a 1.200 treballadors de Canal 9.

Quatre dels membres actuals del Consell de Govern de la CCMA, entre ells el seu President, Brauli Duart, acaben el seu mandat, segons disposa la llei, el gener del 2014, d’aquí a poc més d’un any. Estan legitimats per dur endavant un projecte de desmantellament dels mitjans públics de comunicació de Catalunya després del resultat de les eleccions de diumenge?

Deixa un comentari

Filed under Privatització, Televisió pública, TV3

Els comentaris estan tancats.