Les relacions entre CiU i el Grup Godó. Josep M. Carbó

Les primeres relacions entre CiU i el Grup Godó tenen tots els ingredients de la novel·la negra. El Grup Godó havia apostat per la TV privada quan es van concedir les primeres llicències i Javier de Godó va presidir Antena 3 des de la seva inauguració el 1990. Les tensions entre socis i la desconfiança envers l’equip dirigit per Manuel Martín Ferrand van dur al Conde de Godó a contractar l’exagent secret Mikel Lejarza, (“el Lobo” infiltrat a ETA els anys setanta) perquè espiés els seus col·laboradors més immediats de qui no s’acabava de refiar. Es va endur la sorpresa de descobrir que alguns dels càrrecs del seu grup amb qui estaven conspirant era amb “El observador”, el diari creat per Lluís Prenafeta el 1990 i que durant tres anys va intentar expressar els interessos de CiU en castellà i competint amb “La Vanguardia”, a qui CiU havia tallat el 1986 les ajudes que el cas Casinos havia aflorat perquè considerava que el diari no coincidia amb els seus interessos. Godó els va destituir i dos d’ells, Albert Garrofé i Carlos Fajardo, van passar efectivament a col·laborar amb “El observador”. L’espionatge es va ampliar a càrrecs públics i el cas va esclatar el 1993, quan la policia va detenir Mikel Lejarza i el Conde va haver d’anar a un judici el 1995 on finalment va ser absolt.

Després del fracàs del “Observador” CiU veu que els seus intents d’influir en premsa continuen limitats a un “Avui” hipersubvencionat i amb poca tirada mentre recull un altre fracàs en l’intent de crear una cadena privada de ràdio en català, Cadena 13. És llavors quan decideix assegurar la seva influència a través d’un grup comunicatiu privat ja existent. A finals de 1997 el Grup Godó comença a rebre els ajuts al foment del català en mitjans de comunicació amb la publicació mensual de “La Revista dels Súpers” i el 1998 forma la societat Vang-3 Publicacions al 50% amb Televisió de Catalunya. Aquest és un any de decidida col·laboració: el Grup Godó compra la gestió de la llicència de la històrica Ràdio Associació de Catalunya, reconvertida en RAC 105 dins les emissores públiques de la Generalitat, i la converteix el 2000 en RAC1. També negocia la compra de l’Avui però finalment la desestima.

Al Grup Godó li faltava entrar en el camp televisiu, on havia patit les trifulgues d’Antena3 i no havia aconseguit noves llicències. El 2001 aconsegueix un canal de TV local amb City TV i el 2003 el govern de la Generalitat atorga a una empresa del grup, Emissions Digitals de Catalunya (EDC), la llicència del canal múltiple de TDT amb cobertura a tot Catalunya que acabarà convertint-se en l’actual 8TV.

En la constitució d’aquesta empresa el Grup Godó hi aportava el 62,5%. Els altres socis eren: 20% del Grup 100% Comunicació (Justo Molinero), 10% de Tradia (Abertis Telecom), 0,5% d’una societat participada pels empresaris Sol Daurella, Artur Carulla, Antoni Vila Casas, Carles Colomer i Maria Reig i un 2,5% de l’Orfeó Català. Posteriorment el Grup Godó ha anat ampliant la seva participació fins arribar al 100% del capital.

Els socis que acompanyen la posta en marxa d’EDC pertanyen a l’entramat econòmic i comunicatiu de Convergència, amb una presència significativa de Fèlix Millet: l’argument principal del govern convergent per atorgar la llicència va ser la consolidació en l’àmbit digital de la llicència analògica que prèviament ja tenia Millet des de l’any 2000 però que l’únic que emetia era una carta d’ajust on hi deia “Orfeó Català”. La proposta d’EDC es presentava com “una televisió catalana i propera, amb un nou concepte ètic i estètic, amb continguts d’entreteniment més intel·ligent i de divulgació més interessant”, que fomentaria la cultura catalana “a través de la presència de les manifestacions d’aquesta dins la programació i l’emissió de cançons interpretades en llengua catalana o aranès”. Quant a l’ús de la llengua catalana, es comprometia a emetre en llengua catalana un 100% de la seva producció pròpia.

8TV ha rebut repetides crítiques per incomplir aquests objectius, sobretot pel que fa a la llengua, ja que les pel·lícules que emet i altres espais són en castellà. 8TV és el canal generalista d’un multiplex que EDC es comprometia a omplir amb un altre de musical, un tercer infantil i un últim d’estils de vida. Actualment aquests tres canals estan llogats a Barça TV, a Canal Català i a Estil9, i EDC encara no ha complert amb les quotes de producció pròpia compromeses.

Aquesta actuació no solament no ha comportat cap actuació sancionadora sinó que una setmana abans que el govern anunciés la dràstica retallada a la CCMA, el departament de Presidència de la Generalitat va contractar amb la comercialitzadora publicitària del grup Godó la inserció de “càpsules i microespais divulgatius de contingut informatiu i d’interès general per a la ciutadania a 8TV, RAC1 i RAC105”, per un import d’1.999.828,60 euros (una xifra elaborada amb delicadesa d’orfebre), formalitzada pel procediment “negociat sense publicitat”. A aquestes ajudes, caldria sumar-hi les subvencions que rep La Vanguardia, en especial la rebuda per fer l’edició en català, en un total que podria ascendir, segons algunes fonts, als 5 o 6 milions d’euros.

A aquest pas la imatge que va donar Josep Cuní del seu pas de TV3 a 8TV, com d’un transatlàntic a una mallorquina, pot acabar invertint-se. Ganes no en falten.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Els comentaris estan tancats.