Marató en favor de Catalunya Ràdio i TV3. Andreu Mayayo

Jordi Pujol va atribuir a la televisió els mals resultats electorals, per darrere de socialistes i de comunistes, en les primeres eleccions de l’any 1977. La mateixa nit electoral va declarar que “hem equivocat el nostre objectiu, en comptes de reclamar la Generalitat, havíem d’haver reclamat la televisió”. Cal entendre, doncs, la prioritat del ja president de la Generalitat de posar en funcionament Catalunya Ràdio i TV3 l’any 1983, mitjans als quals els seus adversaris atribuiran la majoria absoluta de CiU l’any 1984.
Més enllà de la discussió sobre si els mitjans de comunicació de la Generalitat es van concebre com un instrument partidista, la creació de l’actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
(CCMA) ha estat, segons els analistes, l’obra de govern més reeixida dels 23 anys de pujolisme, tal com ho van ser l’extensió de la xarxa telefònica feta per la Mancomunitat o de la xarxa escolar pública de la Generalitat republicana. Les emissores de ràdio i de televisió a mans de la Generalitat han estat un mitjà poderós de difusió de la llengua i de la cultura catalanes. Pel Partit Popular i Ciutadans, de la construcció virtual d’un país per part dels nacionalistes catalans.
Ara, CiU no tan sols vol tornar a remenar les cireres dels mitjans públics, posant-los de bell nou sota control del Govern, sinó que qüestiona fins i tot el seu lideratge en l’espai audiovisual català amb una reducció dràstica del seu pressupost i la desaparició progressiva de la publicitat a les ràdios. A parer de l’actual nucli dirigent de CiU, el que ara convé és una aliança estratègica amb el Grup Godó, líder de la premsa escrita (ara també en català) i radiofònica i amb ganes de ser-ho en l’àmbit televisiu (local i català), per la qual cosa se li ofereix en safata el pastís publicitari, i vés a saber si també mitjans de comunicació i d’informació de titularitat pública.
Ara que es fa servir la Fundació de La Marató per recaptar diners per als pobres (es podria parlar de la pobresa des del dret de la ciutadania i l’obligació dels poders públics sense necessitat de barrejar-ho amb la malentesa caritat cristina), també en podríem fer una altra per Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Els comentaris estan tancats.