TV3: JUGAR AMB FOC Daniel Condeminas

Amb el darrer capítol d’absorcions empresarials, el mercat publicitari televisiu estatal, que és el motor financer del sector, ha quedat en només dues mans, que controlen prop del 85% dels recursos disponibles. El duopoli d’A3TV i Tele5 és una de les conseqüències de la Llei general de l’audiovisual, que condueix a una concentració de les inversions cap als grans grups radicats a Madrid. Alguns canvis de propietat empresarial en són un símptoma. De fa anys, la producció independent catalana ha estat al capdavant de moltes hores de programació estatal, tant pública com privada; i això no només és bo, sinó que ha de poder continuar així. Però sense una TV3 forta, moltes coses poden canviar i no pas per a bé.
Fer televisió és car, i fer una bona televisió és molt més car. Sumant les retallades que ja ha patit el 2011 i la que –si res no canvia durant la tramitació parlamentària— tindrà enguany, la CCMA haurà de lluitar pel lideratge ciutadà dels seus canals televisius i radiofònics amb un 30% de pressupost menys que l’any 2010, un cop sumat l’IPC de dos anys; comptant que TV3 pot continuar finançant-se en bona part gràcies a la publicitat. Però són uns ingressos que estan permanentment amenaçats pel manteniment del lideratge. De si, com diuen els responsables espanyols dels grans comptes publicitaris, ets o no ets “el refuerzo del Noreste”. Uns diners que no anirien a parar a cap altre operador català de TV, encara que hipotèticament pugés d’audiència, no. Se’ls quedaria el duopoli televisiu espanyol, i Catalunya perdria una part dels diners que ens corresponen com a integrants, no pas menors, del mercat publicitari de l’Estat.
Menys competitivitat et condemna a reduccions dràstiques publicitàries, que signifiquen menys diners per fer programació de qualitat més endavant… tota una espiral negativa. A casa nostra, quan això ha afectat a mitjans locals, els està duent als tancaments que estem patint aquests darrers mesos. Si es retira TV3 del joc, Catalunya no té ningú per jugar en aquesta primera divisió. ¿O algú es pensa que èxits arrelats socialment, com el Club Súper 3 o la Marató, són possibles només amb bona voluntat i ganes?.
La reducció de diners per a la CCMA ja està repercutint en els recursos per a la contractació de programes amb les productores independents del país –el 2011  un 20% menys— i de retruc portarà a una duríssima disminució en inversions en cinema, TVmovies, animació i documentals. Quatre gèneres audiovisuals que el nostre país sap fer molt bé, però que tenen uns costos de producció elevats i, sobretot en àmbits com l’animació, la necessitat d’unes garanties d’estabilitat per madurar projectes estructuralment ambiciosos.
Els professionals de la creació i producció audiovisual, de dins i de fora de TV3, tenen interessos comuns. Elles i ells fan possible una oferta de qualitat i d’èxit, que va molt més enllà dels continguts informatius i infantils que, des d’aquestes pàgines, algun pretès defensor del servei públic audiovisual en pretenia reduir la seva extensió. I estem parlant d’un sector estratègic, que arreu serà una de les palanques de creació de riquesa i de llocs de treball de qualitat, si no debilitem una de les seves parets mestres, com és TV3. I és des d’aquest rol de televisió nacional i no complementària que el conjunt de les indústries culturals catalanes s’ha de continuar beneficiant, millorant les relacions en tot el que calgui: com a client importantíssim; com a soci estratègic; com a eina insubstituïble de difusió ciutadana de les seves obres; com a soci internacional; com a plataforma aliada per a la presència a les noves pantalles i tecnologies audiovisuals…
Només pot ser qualificat de desencert la proposta que TV3 es retiri d’un dels seus canals múltiplex, MUX, per la via de la reducció de canals. Dos MUX públics que van costar molts esforços que Catalunya els aconseguís del govern espanyol,  perquè el grup privat que ja en gestionava un no va haver de renunciar-hi. Un èxit estratègic que tampoc va ser fàcil d’impulsar dins l’antiga CCRTV, qüestió de la que puc parlar en primera persona. Per cert, massa canals televisius? Països de demografia similar a la nostra en tenen tants de públics com TV3, o fins i tot molts més, com a Holanda. I si parlem de la llengua i cultura catalanes: al món, a tot el món, ¿quants canals hi ha en català dedicats als infants i als joves, o al món de l’esport o el de la cultura en el seu conjunt? ¿I quants de generalistes lluiten pel lideratge de l’audiència, i per tant emeten en HD? Doncs, compartirem la necessitat que aquesta oferta única –sí, han encertat la xifra—no pot fer marxes enrere sinó que ha de consolidar-se. I ho diem en favor del conjunt del sector audiovisual català; en favor del servei públic que presten i, en definitiva, en favor d’aquest país i de la seva ciutadania.

Daniel Condeminas i Tejel
Degà del Col•legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Els comentaris estan tancats.